miércoles, 1 de marzo de 2017

Estar al Servei

 Es diu que la vida té diferents etapes,  jo fa anys ho vaig aprendre a través de la filosofia d'Edward Bach, el creador de la teràpia floral, els seus escrits m'ho van fer compendre així i aquí us deixo la meva percepció.
 Tres  actituds: l'egoisme, l'ambició i el servei que corresponen a les tres etapes de la nostra vida: infantesa, edat adulta i maduresa.
 Des del nostre naixement i durant tota la infantesa per subsistir hem de ser el centre de l'univers, el comportament com a nens és correcte malgrat l'egoisme que experimentem.
 Durant el nostre creixement cap a l'edat adulta necessitarem ser algú, fer alguna cosa, mostrar i demostrar que pertanyem al clan, a la societat i al món, època de ambicions perfectes que sense egoisme ens ajuden  a evolucionar i a arribar a la última etapa de la nostra vida, el servei.
 Només quan hem superat aquestes dues fases madurem, quan la nostra ambició no és egoista podem assolir el servei.
 Estar al servei és doncs un procés que es dóna amb total naturalitat quan un arriba no a una edat concreta,  sinó a la maduresa emocional i a la pròpia responsabilitat.
 Executar asertivament el servei és relativament inusual si no s'ha fet aquesta maduració doncs es confon bàsicament amb els termes generositat i ajuda, aquests dos paràmetres es donen al llarg de tota la nostra existència tant de nens com d'adults podem ser generosos i sabem ajudar als altres, però, què passa quan s'ha viscut aquests paràmetres des del desequilibri? Quan l'egoisme del nen es manifesta en l'època ambiciosa?
 És fàcil veure-ho, un es converteix en un gran manipulador de la pròpia vida i de la dels altres, sentint com una obligació o devoció ajudar-los, ser útil, això no sempre es fa des de la generositat doncs anem avalats per pròpies carències i experiències. L'ésser humà es pot creure en el dret demostrar ensenyar i modificar l'altre en comptes de donar-li l'ajuda real: el servei.
 Estar al servei no és orientar, guiar, aconsellar, solucionar, acompanyar, donar, estimar, entendre, compartir, posar-se d'exemple, condicionar, rectificar, dirigir, modificar, idolatrar, sobre o infravalorar, entre tants altres com ara, comentar, jutjar, criticar i creure tenir la raó, la llista es faria interminable però amb aquests exemples ja podem prendre consciència de la idea.
 Tot això ho hem fet i encara ho fem moltes vegades, però res té a veure amb estar al servei, tots aquests conceptes els vivim per poder aprendre i fer consciència de com hem d'arribar-hi.
 Estar al servei és SER per SER
Tombar la truita, girar els mitjons, canviar la percepció, il•luminar-se, fer consciència, deixar anar, canviar, sortir de la zona de confort, donar-li la volta, expressar, reconèixer, sentir… Conceptes i més conceptes, teràpia darrera teràpia, percepció rere percepció teva o de l'altre, més i més informació, més i més tècnica, un camí en desequilibri que pot generar més especulació.
 Estar al servei és ESTAR per ESTAR
Estic o estàs: tòxic, adormit, distret, eufòric, desequilibrat, bloquejat, deprimit... remei rere remei, solució darrera solució, consell rere consell, més acció però caminant en desequilibri i deixant-se guiar externament, més confusió.
 Estar al servei és FER sense FER
 He o has de: fer això, anar-hi, tenir, acabar, esforçar-me o esforçar-te... deixa de fer o deixar d'anar, ell o jo ho necessitem, tant si ho dirigeixo cap a mi o cap als altres, ordre rere ordre, obligació rera obligació, condició i més condició, molt més esforç i l'esforç és descoratjament.
és doncs molt més que tenir informació, i és molt més que un estat en el qual un vol ser ajudat o ajudar, molt lluny del que s'ha de fer o del que volem que facin els altres, o del que nosaltres volem fer pels demés i més lluny encara del desig de deixar de fer, ser o estar.
 Estar al servei és un estar sense estar i un fer sense fer, viure sense el desig ni la necessitat, un saber deixar estar i un saber deixar fer sense interferir.
 No és donar, és saber que un rep allò que dóna. Si hi ha intenció, esforç i espectativa doncs li serà retornat per tal que experimenti el què estigui donant, segons desde quines creences o mancances entengui aquest donar i tot experimentant que, malgrat no li sembli,  tots estem conectats amb l'Univers des del nostre sentir no des del nostre pensar, i així ens retornarà equilibri o desequilibri per ressonancia al nostre comportament emocional i aquest es manifestarà al llarg de la vida amb Pau o conflictes i malalties per poder transformar la percepció de estar al Servei.
 Estar al servei és actuar com un ser autèntic, precís i assertiu en el que es diu i es fa, sense sentir obligació i sense ser generós, simplement com un mirall que ens diu de l'altre el que jo li dic de mi a ell, mirall que m'ensenya a mi el mateix que jo li estic ensenyant.
 Què vol l'altre? que fa a l'altre?què vol dir l'altre? Que necessita l'altre?
 La responsabilitat per poder estar al Servei ha de ser: que sento? que penso? que faig jo? Què diu de mi això que fa, pensa o diu l'altre?
 Lluny de preocupacions mundanes pels altres, de criteris de com han de ser, lluny de creure com han de viure les seves vides, lluny de creure que estan equivocats o actuen erròniament, lluny de veure el món com un conflicte, estar al Servei és saber observar la perfecció i sincronia de la creació sense intent de modificar-la, sabent que el què estem veient forma part del què hem de veure sense més, sabent que si s'ha de donar Servei a qualsevol causa serem cridats des d'el Jo Superior, per tant ens hem de mantenir atents a les nostres responsabilitats i conductes envers nosaltres i els altres, deixant anar només l'afany de creure'ns millors perquè ho veiem diferent.
 Un és madur i està al Servei un cop net de memòries, creences i prejudicis inconscients els quals ens han estat ensenyats per ser decidits no imposats, son les eines que ens han permès i ajudat a saber sobre nosaltres mateixos i aquests un cop apresos s'han de trencar, ens hem de reinventar i reprogramar per ser d'utilitat deixant de veure malformació i poder mirar amb Amor.
 La millor manera de saber si s'està al Servei o encara som egoistes-ambiciosos, és observar si estem calculant els resultats i tenim expectatives sobre qui som, on estem i que fem.
 Per poder estar al Servei un s'ha de conèixer i transformar les memòries del passat sense condicionaments de ningú i fent un propi treball de consciència.
 Estar al servei és doncs simplement saber que si la vida et demanda seràs Útil, donant o rebent i estan disposat a rebre tot allò que et pertoqui sense queixa ni justificació.









No hay comentarios:

Publicar un comentario